Podem dir amb satisfacció que la convocatòria del concurs va superar i molt les expectatives de participació que ens havíem fet, gràcies a la col·laboració de les dues escoles del poble, l’escola SANT MARTÍ i l’escola SOBIRANS; i de l’institut DOMÈNEC PERRAMON. Sabem que va suposar un treball extra per a molts professors, i podem dir, crec que amb molta satisfacció, que han participat gairebé tots els alumnes d’educació infantil i primària de les dues escoles (és a dir, des de P-3 fins a 6è). I també gairebé tots els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO de l’Institut Domènec Perramon.
Aquesta extensa participació va fer molt difícil l’elecció dels treballs guanyadors. Els membres del jurat ens vam reunir una tarda, alguns de nosaltres ens vam passar hores mirant els punts de llibre. Davant els dubtes vam intentar atorgar premis a totes dues escoles de manera compensada. També vam pensar que era interessant que en la col·lecció de treballs guanyadors hi haguessin representades diverses de les múltiples tècniques utilitzades: així tenin, apart dels treballs fets amb llapis i colors de fusta, tècniques com ara l’estampació, els rotuladors, els colages amb elements diversos com retalls de revistes o elements naturals, etc…Aquesta col·lecció s’editarà i els punts es repartiran periòdicament a la biblioteca. Cada punt portarà el nom i l’edat del guanyador/a. Tothom que vulgui els podrà passar a recollir a la biblioteca i formar la col·lecció que pot constituït un bonic record del 75è aniversari de la nostra biblioteca.
A Tamegroute va néixer i créixer un personatge, Mohamed Ben Nasser, mort l’any 1674, que fou un intel·lectual i erudit, que va estudiar i exercir la medicina i que va ser molt conegut a la seva època. Fou un viatger impenitent i aquesta vocació el portà a conèixer tots els països islàmics. Durant els viatges va anar adquirint una important col·lecció de manuscrits i d’altres documents interessants que es guarden a la petita i sorprenent biblioteca d’aquest poble, amb uns fons que consta d’uns 4.000 exemplars.
Les imatges són de Tamegroute, Marràqueix i Ait Ben Hadou.

La zona afectada ha estat l’àrea de coneixements, del començament, és a dir obres generals (0), filosofia (1), religió (2), fins a ciències socials i pures (5 i 6). De manera que no s’han salvat ni els peixos, situats al número 5.



L’espectacle va finalitzar amb la visita de tres monges (recordem que l’edifici de la biblioteca va ser una escola religiosa i que popularment es coneixia com “l’edifici de les monges”) que venien a reclamar que els tornessin l’edifici.
Eskakejats van aconseguir crear una ambient de festa i diversió. L’espectacle va tenir en tot moment una mirada propera i afectuosa cap a la biblioteca que personalment em va emocionar. Alegra veure que la biblioteca ocupa un espai en el cor dels arenyencs.







Va ser un concert llarg i intens, uns 80 minuts, contant tres bisos que el públic va reclamar. Tot un èxit segons la meva opinió, malgrat els problemes d’iluminació que va patir el grup i que cal explicar una mica. La il·luminació prevista en un principi no era prou adequada perquè, entre altres coses, no permetia veure en bones condicions les projeccions que el grup porta com a part del seu espectacle. Així que ells van decidir fer el concert sense il·luminació, només aprofitant els vídeos i les imatges que es projectaven en una pantalla darrera d’ells. Potser va ser per casualitat, però al final, l’actuació del grup amb la única il·luminació de les projeccions de la pantalla, va originar moments de gran bellesa.
Del grup poca cosa puc dir de nou que ja no se sàpiga: el carisma de la Maira en directe (que al meu entendre cada cop canta i interpreta millor), les lletres d’en Jordi, i aquest so tan característic del grup, barreja d’electrònica i sons pregravats amb el toc clàssic del violoncel. Van tocar bona part dels temes del seu darrer disc, “Pedres blaves”, i alguns altres d’emblemàtics, com el vinculat estretament amb aquest poble, “Riera de Sobirans”, dedicat a la riera d’Arenys de Munt. Precisament, i relacionat amb aquest tema, vam tenir el privilegi que el grup ens presentés un tema nou acabat de composar, “Llum de Sobirans”, sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny dedicat també a la nostra riera, que sembla una continuació del tema anterior, i que deixa clara la postura de relk, un cop iniciat el procés de soterrament.


