
Tastacontes son un grup de Canet de Mar creat al voltant de la biblioteca pública d'aquest municipi veí, que fan lectures dramatitzades des de fa ja uns quants anys. Normalment construeixen les seves “sessions” amb lectures sobre un autor o sobre un tema. En aquest cas, i com es pot deduir fàcilment pel títol, el tema era el menjar.
Ens van oferir un sopar literari amb cinc primers plats format per lectures de Perucho, Herscher i tres de Josep Pla, sis segons (Bosch, Donegan, Regas, Apici i dues d’Isabel Allende) i dues lectures de postres (Ronsard i Espinàs). El grup va començar de manera més sòbria, i a mida que el sopar anava avançant, va anar augmentant gradualment l’escenificació.

L’amenaça de pluja que planava des del començament de la nit, es va fer present al final del segon plat, així que per les postres vam haver de passar des del pati de la biblioteca a l’interior, a la sala infantil. Allí vam degustar la divertidíssima “Capsa de galetes” de Josep M. Espinàs, i va finalitzar la sessió amb un diàleg dels presents – una trentena de persones – amb els membres del grup, que ens van explicar la seva manera de fer.





Va ser un concert llarg i intens, uns 80 minuts, contant tres bisos que el públic va reclamar. Tot un èxit segons la meva opinió, malgrat els problemes d’iluminació que va patir el grup i que cal explicar una mica. La il·luminació prevista en un principi no era prou adequada perquè, entre altres coses, no permetia veure en bones condicions les projeccions que el grup porta com a part del seu espectacle. Així que ells van decidir fer el concert sense il·luminació, només aprofitant els vídeos i les imatges que es projectaven en una pantalla darrera d’ells. Potser va ser per casualitat, però al final, l’actuació del grup amb la única il·luminació de les projeccions de la pantalla, va originar moments de gran bellesa.
Del grup poca cosa puc dir de nou que ja no se sàpiga: el carisma de la Maira en directe (que al meu entendre cada cop canta i interpreta millor), les lletres d’en Jordi, i aquest so tan característic del grup, barreja d’electrònica i sons pregravats amb el toc clàssic del violoncel. Van tocar bona part dels temes del seu darrer disc, “Pedres blaves”, i alguns altres d’emblemàtics, com el vinculat estretament amb aquest poble, “Riera de Sobirans”, dedicat a la riera d’Arenys de Munt. Precisament, i relacionat amb aquest tema, vam tenir el privilegi que el grup ens presentés un tema nou acabat de composar, “Llum de Sobirans”, sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny dedicat també a la nostra riera, que sembla una continuació del tema anterior, i que deixa clara la postura de relk, un cop iniciat el procés de soterrament.

