dissabte, 23 d’agost de 2008

Comentari del concert de relk

El primer divendres d'agost, día 1, va ser tot un plaer tenir com a espectacle d’inauguració del cicle de les Vetllades a l’Eixida un concert de relk, un grup del que sempre m’he declarat fan.

Pels que no els coneguin, diré que és un grup d’Arenys de Munt, o al menys son d’aquí tres del seus membres: la Maira Comalat (cantant), en Joan Vallcorba (teclats i compositor de les músiques) i en Jordi Bilbeny (lletrista). En el concert, sense bateria, la Maira i el Joan estaven acompanyats per l’Anna Guillén, que substituïa la violoncel·lista habitual, la Montse Majà.

Va ser un concert llarg i intens, uns 80 minuts, contant tres bisos que el públic va reclamar. Tot un èxit segons la meva opinió, malgrat els problemes d’iluminació que va patir el grup i que cal explicar una mica. La il·luminació prevista en un principi no era prou adequada perquè, entre altres coses, no permetia veure en bones condicions les projeccions que el grup porta com a part del seu espectacle. Així que ells van decidir fer el concert sense il·luminació, només aprofitant els vídeos i les imatges que es projectaven en una pantalla darrera d’ells. Potser va ser per casualitat, però al final, l’actuació del grup amb la única il·luminació de les projeccions de la pantalla, va originar moments de gran bellesa.

Del grup poca cosa puc dir de nou que ja no se sàpiga: el carisma de la Maira en directe (que al meu entendre cada cop canta i interpreta millor), les lletres d’en Jordi, i aquest so tan característic del grup, barreja d’electrònica i sons pregravats amb el toc clàssic del violoncel. Van tocar bona part dels temes del seu darrer disc, “Pedres blaves”, i alguns altres d’emblemàtics, com el vinculat estretament amb aquest poble, “Riera de Sobirans”, dedicat a la riera d’Arenys de Munt. Precisament, i relacionat amb aquest tema, vam tenir el privilegi que el grup ens presentés un tema nou acabat de composar, “Llum de Sobirans”, sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny dedicat també a la nostra riera, que sembla una continuació del tema anterior, i que deixa clara la postura de relk, un cop iniciat el procés de soterrament.

Amb unes seixanta persones al pati de la biblioteca en una agradable nit d’estiu, el cicle no va poder començar millor.

Fotos: Arxiu Joaquim Missé