dissabte, 23 d’agost de 2008

Comentari del concert de Dani Nel·lo

Li he demanat al Javier Guallar el comentari del concert de Dani Nel·lo per aquest bloc. Ell l'ha preparat per a la revista Tehac, però el publicarem també aquí. Les fotos són de la meva companya, l'Eulàlia. A la última foto apareixem nosaltres dues amb en Dani al final del concert.

La tercera sessió de les Vetllades a l’Eixida de la Biblioteca Sant Martí va portar a Arenys de Munt el cartell segurament més conegut del cicle, independentment de que altres actuacions siguin força conegudes aquí al tractar-se d’artistes arenyencs o maresmencs. Dani Nel·lo és un personatge popular sobretot perquè va formar part d’un grup de rock’n roll emblemàtic i d’audiències massives com van ser Los Rebeldes. Era el saxofonista del grup. Després de deixar Rebeldes va crear el seu propi, Dani Nel·lo y la Banda del Zoco, i després altres projectes, com Vertigo, o Tandoori Lenoir.

L’espectacle que ens va portar a Arenys de Munt porta per títol “El saxo negre” i és una sessió de petit format, construïda musicalment al voltant del gènere negre (les pel·lícules i les novel·les negres i la seva relació amb la música), acompanyat pels teclats de Francisco Súarez. Una de les sorpreses de la nit per mi va ser que en Dani no es va limitar a tocar el saxo, que es el que s’espera d’ell, sinó que també va anar explicant les claus del gènere negre: els temes, els clixés, la història, relacionant literatura, cinema i musica. És així com ens va explicar com a l’època daurada del cinema negre (anys 40 i primers 50) la música de les pel·lícules no era de jazz sinó música d’acompanyament (el que és diu “música incidental”) i que serà a partir dels 50 quan s’introdueix el jazz. Alternant la paraula i la música, ens va recrear les bandes sonores de films dels 50 i 60 , i va interpretar d’altres temes que podrien servir perfectament de fons sonor a escenes i situacions característiques del gènere negre, com el típic ambient urbà nocturn o el d’un club de striptease. En aquest recorregut per la història del “noir” només vaig trobar a faltar que l‘espectacle es detingués als anys 70 i no s’acostés fins a temps més actuals, ja que els detectius de les novel·les de moda d’aquests darrers anys no apareixen a la seva narració.


En fi, vam escoltar temes clàssics de jazz com ara “Harlem Nocturn”, d’altres que formen part de bandes sonores de films com “Ascensor al cadalso” -tema de Miles Davis- o “Rififi”, i també peces pròpies, impregnades d’aquesta atmosfera característica de pel·lícula negra com “Notte nera in Vermont”.

El millor va ser, per descomptat, les seves interpretacions al saxo, correctament secundat per Súarez als teclats. Això i la passió amb la que Dani evoca el gènere “noir”, del que sembla tant o més enamorat que del seu saxo. Sens dubte, la seva presencia al pati de la biblioteca Sant Martí ha deixat ben alt el llistó d’aquest cicle.

I unes paraules finals per a l’espai. El pati de la biblioteca a la nit és un entorn íntim, molt acollidor, amb un encant especial per a les nits d’estiu. Potser l’únic inconvenient que li trobo son els sorolls ocasionals de les motos que passen per la carretera que és ben a prop. Tinc els bons records d’haver vist aquí en altres ocasions espectacles com ara les recitacions poètiques que organitzava Antoni Cantallops, sessions de contes per adults o actuacions del grup de teatre El Cocou, com la del seu espectacle “Bang”. Totes elles han estat situacions esporàdiques, ocasions que sempre ens havien deixat un bon sabor, la sensació de que aquest és un espai al que val la pena tornar per gaudir d’un bon espectacle.

Aquestes Vetllades a l’Eixida de l’estiu de 2008 que ha programat la biblioteca Sant Martí durant cinc divendres consecutius del mes d’agost són, per la seva continuïtat i plantejament, el projecte de més abast que ha arribat fins ara a aquest espai. I podem afegir que, per fi! Pel que he vist fins el moment, amb un seixantena de persones tant en el concert de relk com en aquest de Dani Nel·lo, el públic ha acollit de bon grau la proposta. Esperem per tant que puguem gaudir d’aquest pati de la biblioteca com a espai per actuacions en moltes altres ocasions futures.
Javier Guallar
Fotos Eulàlia Colomer

1 comentari:

Biblioteca Municipal La Muntala ha dit...

Felicitats. Antònia Caño (Biblioteca Mpal. La Muntala)